Ya tenía ganas de que esto empezara.
A las seis y pico de la mañana, después de que el amigo Jordi se ha levantado hemos empezado conjuntamente mi camino.
Divido la etapa en dos partes. Una primera hasta Montserrat y otra hasta Igualada, fin de mi primera etapa.
Esta primera parte ha supuesto superar la dificultad, diría, más dura del camino y en donde he sufrido lo mío, pensando que luego me quedaban unos 25 kilómetros. Hasta Montserrat me han acompañado Martina y Jordi.
Finalmente he llegado a Igualada a las 8 de la noche, después de 63 kilómetros y 14 horas.
Molt bé Xavier, continua així!!! Si no fos perque ara treballo...., t´acompanyaría en aquest llarg i divertit camí.... jajaja!!!
ResponderEliminarEspero que tinguis un molt bon viatge! Ja aniràs informant!!
Petons!
Encarna.
Ànims i recorda en tot moment que el millor son les experiències viscudes
ResponderEliminarPelegrí, gaudeix de les experiències que et proporcionarà el teu particular camí!!!
ResponderEliminarMikel.
Apa, pues a continuar..... que ja queda menys!!!
ResponderEliminar